Infiltracions d'àcid hialurònic i PRP: què cobreix la Seguretat Social i què no

La cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut recull els procediments diagnòstics i terapèutics considerats d'eficàcia provada. Les infiltracions articulars entren en aquest catàleg, però no totes les substàncies que es poden injectar dins d'una articulació tenen el mateix estatus. La diferència no és la tècnica —que és la mateixa— sinó el producte que s'administra.

A la pràctica, la línia divisòria separa tres situacions molt diferents que convé no barrejar, perquè totes tres es diuen col·loquialment «infiltració» i aquí comença la confusió.

Perquè el mateix sistema el va avaluar i va concloure que no aportava prou. El 2015, el Servei d'Avaluació del Servei Canari de la Salut va publicar un informe d'avaluació de tecnologies sanitàries sobre l'àcid hialurònic intraarticular en l'artrosi, i la seva recomanació és inequívoca: l'administració intraarticular d'àcid hialurònic s'ha de considerar una teràpia de baix valor per a l'artrosi de genoll, de maluc i d'altres localitzacions.

L'informe hi afegeix dos matisos que sovint s'ometen. El primer: els assajos disponibles no mostren rellevància clínica de l'àcid hialurònic davant dels corticoides ni davant del placebo. El segon, decisiu per a qui està pagant, és que no es disposa d'informació que demostri que l'hialurònic retardi la progressió de l'artrosi ni que retardi o redueixi la necessitat d'una pròtesi.

No és una raresa espanyola. La guia de pràctica clínica de l'American Academy of Orthopaedic Surgeons, en la seva tercera edició (Brophy i Fillingham, 2022, J Am Acad Orthop Surg), tampoc recomana l'ús rutinari de la infiltració d'àcid hialurònic en l'artrosi simptomàtica de genoll, perquè no arriba als llindars de millora clínicament important.

Si vius a Catalunya hi ha un document que respon aquesta pregunta millor que qualsevol blog: la Ruta assistencial de les gonàlgies del CatSalut, publicada per la Regió Sanitària Girona el 2018. És el protocol que ordena què es fa, en quin ordre i qui ho indica davant d'un dolor de genoll dins del circuit públic.

Sobre el corticoide, el document és concret: pot ser útil en algunes tendinitis i bursitis, i per via intraarticular en brots artròsics amb vessament sinovial —prèvia artrocentesi evacuadora—, artropatia inflamatòria o microcristal·lina. I fixa un límit pràctic que convé conèixer abans de demanar la quarta infiltració de l'any: és recomanable no excedir de dues o tres infiltracions per articulació i any.

Sobre l'àcid hialurònic, la redacció és reveladora. El text reconeix d'entrada que no hi ha gran evidència científica, admet que pot ajudar a controlar la simptomatologia en processos degeneratius i el situa on li correspon: estaria indicat quan altres opcions terapèutiques no fossin efectives o convenients. Traduït: és l'últim esglaó, no el primer, i el mateix protocol ho diu amb l'evidència per davant.

I hi ha un silenci que informa tant com el text: el plasma ric en plaquetes no apareix a tota la ruta. No és que es desaconselli, és que no forma part del circuit públic de la gonàlgia a Catalunya.

El cas del plasma ric en plaquetes és diferent, i la seva explicació és regulatòria abans que clínica. L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris va resoldre el maig del 2013 classificar l'ús terapèutic no substitutiu del plasma autòleg i les seves fraccions com a medicament d'ús humà per atendre necessitats especials. És a dir: el PRP no és un producte sanitari que es compri i s'apliqui, és un medicament de fabricació no industrial que s'obté de la sang del mateix pacient.

Aquesta categoria té conseqüències pràctiques. Exigeix prescripció mèdica individualitzada, informació al pacient, traçabilitat del procediment i l'ús de sistemes d'extracció autoritzats. Des del 17 de juliol del 2024, a més, el Reglament (UE) 2024/1938 l'enquadra com a substància d'origen humà, cosa que reforça els requisits de qualitat i seguretat.

Res d'això el prohibeix, i convé dir-ho amb claredat: el PRP és legal a Espanya i s'aplica cada dia en centres privats i en alguns serveis hospitalaris. El que passa és que, en ser un medicament de necessitats especials i no un procediment de la cartera comuna, el seu cost no l'assumeix la sanitat pública en l'assistència ordinària.

Que l'àcid hialurònic no estigui finançat amb caràcter general no vol dir que la porta estigui tancada. A la pràctica hospitalària existeix la via de l'ús excepcional: si el traumatòleg justifica la indicació per escrit i la direcció del centre ho autoritza, es pot administrar sense cost per al pacient. Depèn de l'hospital, del servei i de com estigui redactat l'informe.

Per això, davant d'una negativa, l'útil no és insistir sinó entendre en quin punt s'ha aturat el tràmit. Aquestes cinc preguntes aclareixen la situació millor que qualsevol reclamació genèrica:

La comparació que gairebé tothom fa és «gratis contra car». És una comparació incompleta, perquè deixa fora la variable que més pesa en una articulació que fa mal: el temps.

Convé dir-ho sense dramatisme, perquè aquí és fàcil vendre por. L'artrosi no progressa en línia recta ni al mateix ritme en tothom, i esperar uns mesos no condemna ningú a una pròtesi. Però hi ha costos de l'espera que sí que són mesurables i que el pacient viu: mesos d'analgèsics i antiinflamatoris amb el seu propi perfil d'efectes adversos, pèrdua de massa muscular al quàdriceps per deixar de moure's, alteració del son i, sovint, abandonament de l'activitat física que precisament és el tractament de primera línia.

Aquest és el càlcul honest: no «paga o et quedes coix», sinó quant val per a tu recuperar funció ara enfront de mantenir el quadre uns mesos més. Per a algunes persones la resposta raonable és esperar. Per a d'altres, la feina o l'autonomia de les quals depèn d'aquell genoll, no ho és.

Els preus de la medicina privada a Espanya són públics i força estables, tot i que varien per comunitat i segons si inclouen o no la consulta prèvia i el control ecogràfic. Aquestes són les forquilles que es manegen avui, perquè puguis contrastar qualsevol pressupost que et donin:

Depèn del producte, i la resposta honesta no és la mateixa per a tots dos. Com a norma general: paga pel que té una indicació clara en el teu cas concret, no pel que sona modern.

En l'àcid hialurònic, l'evidència és la que hem vist: fluixa en conjunt, amb guies que es contradiuen i 48 productes diferents sota el mateix nom. Això no el converteix en inútil, però sí que acota molt a qui li compensa. Té més sentit en artrosi de genoll lleu o moderada, sense brot inflamatori actiu, en algú que ja ha esgotat el corticoide o que vol evitar repetir-lo. Té poc sentit al maluc, en artrosi molt avançada o com a primer pas abans d'haver fet exercici terapèutic de debò.

En el PRP, l'evidència està genuïnament dividida i val la pena conèixer-la abans de pagar. L'assaig RESTORE (Bennell et al., 2021, JAMA), el més rigorós publicat fins ara, no va trobar millora del dolor ni del cartílag davant del sèrum salí als 12 mesos. A l'altre costat, una metaanàlisi del 2025 (Wang i Yao, European Journal of Medical Research) sí que troba millora de dolor i funció davant del placebo als 6 i 12 mesos, superant el llindar de rellevància clínica. I un tercer treball del mateix any (Auroux et al., Joint Bone Spine) conclou una eficàcia feble que es dilueix més enllà dels 6 mesos.

La lectura raonable d'aquesta discrepància és que el PRP no és un producte homogeni: la concentració de plaquetes, el nombre de sessions i la tècnica d'infiltració canvien el resultat, i els treballs que separen per dosi apunten que les preparacions amb més càrrega plaquetària rendeixen millor. Per això, davant d'un pressupost de PRP, la pregunta rellevant no és el preu: és quin sistema d'obtenció s'utilitza, quantes sessions inclou el protocol i si la infiltració es fa sota control ecogràfic.

A les consultes de segona opinió es repeteixen cinc patrons. Tots acaben igual: gastant malament o esperant malament.

No cal córrer a la privada per un dolor de genoll de tres setmanes: la majoria dels quadres milloren amb càrrega progressiva, ajust d'activitat i temps. Hi ha situacions, en canvi, en què retardar la valoració sí que resta opcions.