Peu diabètic: per què la cura dels peus és crítica si tens diabetis
La diabetis afecta els nervis i els vasos del peu de forma silenciosa durant anys. Una petita ferida que en una persona sana cicatritza en dies, en una persona diabètica pot derivar en una úlcera greu. La prevenció i el seguiment podològic marquen la diferència.
En resum
El 80% de les amputacions relacionades amb la diabetis es podrien prevenir amb educació, revisions periòdiques i cures bàsiques. La pèrdua de sensibilitat (neuropatia) fa que petites lesions passin desapercebudes fins a complicar-se. La revisió podològica regular no és un luxe — és part del control de la diabetis.
Per a la majoria de les persones, una rozadura al peu o un petit tall cicatritza en pocs dies sense major conseqüència. Per a una persona amb diabetis, aquesta mateixa ferida pot convertir-se en una úlcera que tarda setmanes a curar, s'infecta i, en els casos més greus, porta a una amputació.
El peu diabètic no és una complicació rara: és la complicació més freqüent i costosa de la diabetis a nivell mundial. A Espanya, una de cada quatre persones diabètiques desenvoluparà una úlcera al peu al llarg de la seva vida. El que fa especialment perillós el peu diabètic és el seu silenci: la neuropatia diabètica redueix o anul·la la sensació de dolor, i la persona no sap que té una ferida fins que ja està infectada.
Aquest article explica què és el peu diabètic, per què ocorre, quins senyals d'alarma vigilar i quines cures bàsiques poden marcar la diferència. La informació és orientativa i no substitueix la valoració mèdica i podològica.
Què és el peu diabètic
El terme «peu diabètic» descriu les alteracions al peu que apareixen com a conseqüència de la diabetis: úlceres, deformitats, infeccions i, en els casos més greus, gangrena i amputació.
És el resultat de la combinació de dos mecanismes principals: la neuropatia diabètica (dany als nervis) i la vasculopatia perifèrica (malaltia als vasos sanguinis). Tots dos es desenvolupen de forma lenta i silenciosa durant anys de nivells elevats de glucosa en sang.
La classificació de risc va des del peu diabètic sense neuropatia (baix risc) fins al peu amb úlcera prèvia o amputació parcial (molt alt risc), i determina la freqüència de les revisions: des d'una vegada a l'any fins cada 1-3 mesos.
Per què ocorre: neuropatia i vasculopatia
La neuropatia diabètica perifèrica danya les fibres nervioses sensorials, motores i autònomes del peu. El resultat és una pèrdua gradual de la sensació de dolor, temperatura i pressió — el peu deixa d'«avisar» quan alguna cosa va malament. A més, la neuropatia motora pot alterar els músculs del peu, provocant deformitats (dits en garra, hallux valgus) que creen punts de pressió anòmals on es formen durícies i úlceres.
La vasculopatia perifèrica redueix el flux sanguini als peus. Menys sang significa menys capacitat de cicatrització i menor resposta immune local: una ferida que en condicions normals sanaria ràpid, en un peu amb vasculopatia pot trigar setmanes o infectar-se greument.
La combinació de no sentir el dany (neuropatia) i no poder curar eficientment (vasculopatia) és el que fa el peu diabètic especialment vulnerable.
Senyals que requereixen atenció mèdica urgent
Si tens diabetis i observes qualsevol d'aquests signes al peu, consulta sense demora — no esperis a la propera revisió programada:
- Ferida, ampolla o úlcera que no cicatritza en 1-2 setmanes
- Zona vermella, calenta, inflada o amb supuració
- Canvi de color (negre, blavós o molt pàl·lid) en dits o peu
- Olor inusual procedent del peu
- Febre o malestar general juntament amb lesió al peu
Senyals d'alarma que no s'han d'ignorar
A més dels senyals d'urgència, hi ha canvis més subtils que convé conèixer i monitoritzar:
- Durícies o callositats en punts de pressió: no són inofensives al peu diabètic — poden amagar úlceres per sota.
- Canvis en la forma del peu: dits en garra, juanets que augmenten o qualsevol deformitat nova.
- Sensació de formigueig, ardor o pèrdua de sensibilitat: senyals de neuropatia en progressió.
- Ungles engrossides, descolorides o encarnades: en el peu diabètic requereixen atenció podològica, mai autocura amb tisores.
- Pell molt seca o amb esquerdes: les esquerdes són portes d'entrada per a infeccions.
Cures diàries essencials
La prevenció del peu diabètic comença per hàbits diaris sistemàtics:
- Inspecció diària dels peus: mirar tota la planta, entre els dits i el taló. Usar un mirall si cal. Buscar: ferides, canvis de color, zones calentes o inflades.
- Rentat diari amb aigua tèbia (no calenta — la neuropatia impedeix detectar cremades): assecar bé entre els dits per evitar la maceració.
- Hidratació de la pell amb crema específica: planta i taló, però no entre els dits (la humitat entre dits afavoreix els fongs).
- Mai caminar descalç, fins i tot a casa: el risc de trepitjades inadvertides és alt quan la sensibilitat està reduïda.
- No usar escalfadors ni bosses d'aigua calenta als peus: les cremades sense sensació són freqüents.
- No tallar durícies ni callositats a casa: sempre amb el podòleg.
Per què la revisió podològica és part del control de la diabetis
La revisió periòdica per un podòleg no és un complement opcional — és part del protocol de seguiment de la diabetis en totes les guies clíniques internacionals.
La freqüència depèn del risc: una vegada a l'any en pacients sense neuropatia ni vasculopatia; cada 3-6 mesos si hi ha neuropatia o arteriopatia; cada 1-3 mesos si hi ha deformitats, úlcera prèvia o amputació.
En cada revisió, el podòleg avalua la sensibilitat, la circulació, l'estat de la pell i les ungles, les possibles deformitats i el calçat. Detectar una durícia problemàtica o una ungla encarnada abans que es compliqui pot evitar una úlcera.
El calçat: la primera línia de prevenció
El calçat inadequat és un dels principals desencadenants d'úlceres al peu diabètic. Els criteris del calçat ideal són: puntera àmplia i profunda (sense comprimir els dits), plantilla amortidora, sense costures internes que rosin, tancament ajustable (cordons o velcro, no elàstics que comprimeixen) i sola rígida o semi-rígida.
En persones amb deformitats significatives o úlceres prèvies, les plantilles personalitzades (ortesis plantars) poden redistribuir les pressions del peu i reduir dràsticament el risc de noves lesions.
Abans de posar-se les sabates: inspeccionar l'interior del calçat buscant objectes, arrugues o asprors. La neuropatia impedeix sentir una pedra a la sabata fins que ja ha causat dany.
Autoria
Equipo de Podología
Podologia
Equip de podologia de Riva Medic. Estudi biomecànic de la petjada, ortesis a mida, cirurgia ungueal i cura del peu diabètic.
Referències científiques
- [1]Bus SA, Sacco ICN, Monteiro-Soares M, et al. Guidelines on the prevention of foot ulcers in persons with diabetes (IWGDF 2023 update). Diabetes/Metabolism Research and Reviews, 2024. DOI: 10.1002/dmrr.3651
Resolem els teus dubtes
Dubtes habituals sobre aquest tema. Si el teu no hi és, escriu-nos per WhatsApp.
No. Amb un bon control glucèmic i cures preventives adequades, moltes persones diabètiques no desenvolupen complicacions greus al peu. El control de la glucosa és el factor modificable més important.
En persones amb neuropatia o vasculopatia, es recomana que el tall d'ungles el realitzi el podòleg per evitar lesions inadvertides. Si la sensibilitat està conservada i no hi ha complicacions, el tall acurat en recte (no en corba) es pot fer a casa.
Davant qualsevol ferida que no cicatritza en 1-2 setmanes, signes d'infecció (calor, vermellor, supuració, febre), canvi de color en els dits o gangrena. No esperar — les complicacions del peu diabètic s'agreugen ràpidament.
No per a tothom, però sí per a qui té deformitats, punts de pressió anòmals, úlcera prèvia o peu neuropàtic amb redistribució de càrregues. El podòleg avalua si estan indicades.
Tens algun altre dubte?
Contacta amb nosaltres i t'ajudem a resoldre-la abans de reservar.
Si tens diabetis, el podòleg és part del teu equip de salut.
A Riva Medic realitzem revisions del peu diabètic amb exploració neurològica i vascular, cura de durícies i ungles, i valoració de plantilles personalitzades.
Continua informant-te
Articles relacionats
Servei a Riva Medic
Podologia a Riva Medic
Per a què serveix un estudi de la pisada? Quan fer-lo i què esperar
Un estudi de la pisada va molt més enllà d'un escàner del peu: analitza com et mous per entendre per què et fan mal els peus, els genolls o l'esquena. T'expliquem què avalua i quan té sentit fer-lo.
Llegir l'article