Recuperació després de pròtesi de genoll: fites setmana a setmana
La cirurgia de pròtesi de genoll millora molt el dolor, però la recuperació completa porta mesos. Aquesta guia explica qué esperar en cada fase, quines fites de mobilitat són normals i quan alarmar el metge.
En resum
La rehabilitació precoç (des del dia següent a la cirurgia) és decisiva per al resultat final de la pròtesi. La recuperació completa porta entre 3 i 6 mesos. El principal objectiu inicial és aconseguir extensió completa i avançar la flexió progressivament.
L'artroplàstia total de genoll (pròtesi de genoll) és una de les cirurgies ortopèdiques més freqüents i amb millor evidència de resultats a llarg termini. Elimina o redueix dràsticament el dolor que l'artrosi avançada provoca i permet recuperar l'autonomia en molts pacients.
Però la cirurgia és sols la meitat de l'equació. L'altra meitat és la rehabilitació. El que facis (i el que faci l'equip de fisioteràpia) en els dies, setmanes i mesos següents a l'operació determinarà en gran mesura quanta mobilitat i funció recuperes.
Aquest article t'ofereix una guia realista i honesta de la cronologia habitual de recuperació. És informació general que no substitueix el protocol específic que t'indicaran el teu cirurgià i l'equip de fisioteràpia, que pot variar segons la tècnica quirúrgica, el teu estat de salut previ i la teva evolució individual.
Per qué la rehabilitació precoç és decisiva
La tendència actual en cirurgia de pròtesi de genoll és la mobilització precoç: en la majoria de centres es comença a treballar la mobilitat el mateix dia de l'operació o a les 24 hores. Això pot semblar sorprenent, però té una base sòlida.
Iniciar el moviment precoçment redueix la formació d'adherències cicatricials que poden limitar la flexió definitiva, millora la circulació i redueix el risc de trombosi venosa profunda, accelera la recuperació de la consciència propioceptiva de l'articulació i prepara el múscul quàdriceps (que es debilita durant la cirurgia) per assumir progressivament la càrrega.
El dolor postoperatori pot fer que la mobilització precoç resulti incòmoda, però el control analgèsic multimodal actual permet iniciar el treball fisioteràpic de forma tolerable en la majoria de pacients.
Dies 0-7: control del dolor, inflamació i mobilitat assistida
Els primers dies després de la cirurgia l'objectiu principal és controlar el dolor i la inflamació i aconseguir els primers rangs de moviment.
- Extensió completa (0°): aconseguir-la com més aviat millor és fonamental. Dormir amb la cama estirada (sense coixins sota el genoll) i realitzar exercicis d'extensió activa és prioritari.
- Flexió inicial: l'objectiu habitual en l'alta hospitalària (3-5 dies) és assolir entre 60° i 90° de flexió.
- Bipedestació i primeres passes: amb ajuda d'andador o crosses, generalment des del primer dia postoperatori.
- Control de l'edema: elevació de la cama i fred local (segons protocol del cirurgià).
- Exercicis isomètrics de quàdriceps i isquiotibials: contraure el múscul sense moure l'articulació per mantenir el to.
Senyals d'alarma en el postoperatori immediat
Contacta amb l'equip mèdic de forma urgent si apareix algun dels signes següents:
- Dolor, inflor o envermelliment intens al panxell (pot indicar trombosi venosa profunda)
- Febre superior a 38,5 °C
- Supuració, envermelliment intens o calor excessiva a la ferida quirúrgica
- Dificultat per respirar o dolor al pit (pot indicar tromboembolisme pulmonar: urgència vital)
- Adormiment o pèrdua de força intensa al peu
Setmanes 2-6: retirar ajudes, marxa i recuperar la funció
Aquesta fase és de progressió funcional. La majoria de pacients van reduint la dependència de les ajudes per caminar i augmentant el rang de flexió.
| Setmana | Fita de mobilitat | Objectius de força | Activitat |
|---|---|---|---|
| Setmana 2 | Flexió 80-100°, extensió 0° | Quàdriceps actiu, elevació de cama | Marxa amb una crossa o sense ajuda en terreny pla |
| Setmana 3-4 | Flexió 90-110° | Premsa de cama amb càrrega baixa | Pujar escales amb suport |
| Setmana 5-6 | Flexió 100-120° | Exercicis en cadena cinètica tancada | Marxa sense ajuda en terreny variable |
Setmanes 6-12: autonomia i escales
A partir de la sisena setmana la majoria de pacients han retirat les ajudes per caminar en terreny pla i treballen en recuperar l'autonomia plena per a les activitats de la vida diària.
L'objectiu de flexió en aquesta fase és superar els 120° i, en molts casos, assolir els 130° o més, que permeten activitats com ajupir-se, llevar-se del terra o conduir. Pujar i baixar escales de forma normalitzada (cama a cama, sense ajuda) sol aconseguir-se cap a les 8-10 setmanes.
El treball fisioteràpic en aquesta fase combina exercici de força progressiu (quàdriceps, glutis, isquiotibials), propioceptivitat i equilibri, i exercicis funcionals adaptats a les activitats específiques del pacient.
Mesos 3-6: activitat i esport de baix impacte
A partir del tercer mes, els pacients que han seguit bé el programa de rehabilitació solen haver recuperat l'autonomia en la majoria d'activitats quotidianes. La inflamació residual disminueix i la sensació d'estranyesa a l'articulació (que molts pacients descriuen en els primers mesos) millora progressivament.
Les activitats de baix impacte com caminar, nedar, bicicleta estàtica o bicicleta de carretera són apropiades en aquesta fase. Els esports d'impacte alt (córrer, futbol, esquí de pista) generalment no es recomanen amb una pròtesi de genoll per preservar la longevitat de l'implant.
La flexió màxima continua millorant durant els primers 6-12 mesos. Molts pacients assoleixen el seu rang definitiu entre els 6 i els 12 mesos de la cirurgia.
El paper del fred, la mobilització i l'exercici en cada fase
El fred local (crioteràpia) té un paper especialment important en les primeres setmanes. Redueix el dolor, la inflamació i l'edema postquirúrgic. S'aplica habitualment diverses vegades al dia durant 15-20 minuts, protegint sempre la pell amb un drap o tovallola.
La mobilització passiva (realitzada pel fisioterapeuta o amb dispositius de mobilització contínua) ajuda a mantenir el cartílag nodrit, prevenir adherències i guanyar flexió de forma suau. La mobilització activa (el propi pacient mou el genoll) és igualment important i s'ha de practicar diverses vegades al dia entre sessions.
L'exercici de força és fonamental des de les primeres setmanes, inicialment isomètric i progressant cap a exercici funcional. Un quàdriceps fort és la millor garantia a llarg termini per a l'estabilitat i la funció del genoll protèsic.
Complicacions que cal vigilar
La majoria de les pròtesis de genoll evolucionen sense complicacions majors. Però hi ha senyals que requereixen atenció mèdica sense demora:
- Trombosi venosa profunda (TVP): dolor, inflor o endurimet al panxell, especialment si és unilateral i progressiu. Requereix atenció urgent.
- Infecció de la ferida o de l'implant: envermelliment persistent, calor, supuració o febre. Qualsevol infecció en una pròtesi és una urgència ortopèdica.
- Rigidesa articular: si la flexió no progressa o s'estanca per sota dels 90° a la setmana 6-8, el fisioterapeuta i el cirurgià han d'avaluar-ho per descartar adherències cicatricials que puguin requerir manipulació sota anestèsia.
- Dolor crònic desproporcionat o asimetria de cames: pot indicar un problema amb l'implant que requereix revisió.
Expectatives honestos: el que la pròtesi pot (i no pot) fer
La pròtesi de genoll és un tractament molt eficaç per al dolor per artrosi severa. La gran majoria de pacients refereixen una millora significativa del dolor i la qualitat de vida. Però és important tenir expectatives realistes:
La pròtesi no dóna un genoll normal: la sensació articular, el rang complet i la funció d'un genoll biològic no es recuperen completament amb cap implant. La majoria dels pacients assoleixen una funcionalitat excel·lent per a les activitats quotidianes, però hi ha matisos.
La recuperació porta temps: la millora més cridanera ocorre en els primers 3 mesos, però el genoll continua millorant durant el primer any. Comparar amb algú que es va operar fa 10 anys pot ser decepcionant en els primers mesos.
La rehabilitació no és opcional: sense un programa de fisioteràpia adequat i constant, els resultats funcionals són significativament pitjors fins i tot amb un implant tècnicament perfecte.
Autoria
Tamara Ondoño Cordón
Fisioterapeuta
Nº col. 14660
Fisioterapeuta. Teràpia manual, exercici terapèutic i recuperació funcional postoperatòria.
Referències científiques
- [1]Artz N, Elvers KT, Lowe CM, Sackley C, Jepson P, Beswick AD. Effectiveness of physiotherapy exercise following total knee replacement: systematic review and meta-analysis. BMC Musculoskeletal Disorders, 2015. DOI: 10.1186/s12891-015-0469-6
Resolem els teus dubtes
Dubtes habituals sobre aquest tema. Si el teu no hi és, escriu-nos per WhatsApp.
Per al genoll dret (que controla l'accelerador i el fre), la majoria de cirurgians permeten conduir entre les 4 i les 8 setmanes, quan el pacient pot reaccionar amb seguretat davant una frenada brusca. Per al genoll esquerre en vehicles automàtics pot ser abans. Sempre consulta amb el teu cirurgià abans de reprendre la conducció.
En les primeres setmanes es recomana dormir boca amunt amb la cama estirada. Dormir de costat amb el genoll operat a dalt (amb un coixí entre els genolls) sol tolerar-se bé a partir de la segona-tercera setmana. La posició boca avall pot ser incòmoda o contraindicada durant les primeres setmanes; consulta-ho amb l'equip.
Sí. La cirurgia secciona branques nervioses superficials de la pell, cosa que provoca una zona d'adormiment o sensació de formigueig al voltant de la cicatriu. En la majoria de casos aquesta sensació millora amb el temps, tot i que pot persistir parcialment de forma permanent sense suposar cap problema funcional.
Els implants moderns tenen una durabilitat estimada de 15-25 anys o més en condicions normals. Factors que influeixen en la longevitat són el pes, el nivell d'activitat i l'adherència als controls periòdics. En pacients joves pot ser necessària una revisió de l'implant al llarg de la seva vida.
Sí. La bicicleta estàtica és un dels exercicis més recomanats en la rehabilitació de pròtesi de genoll: millora la flexió, tonifica el quàdriceps i no genera impacte. Es pot introduir a la bicicleta estàtica des de la segona setmana (amb el seient alt i resistència baixa). La bicicleta de carretera o de muntanya es reprèn habitualment entre el tercer i el sisè mes.
La natació (sense braça, per no forçar el genoll en valg) pot reprendre's habitualment entre les 4 i les 8 setmanes, quan la ferida està completament cicatritzada. Les caminades llargues progressives són possibles a partir del segon-tercer mes, augmentant gradualment la distància i el terreny.
Tens algun altre dubte?
Contacta amb nosaltres i t'ajudem a resoldre-la abans de reservar.
T'han operat de pròtesi de genoll o tens cirurgia programada?
Dissenyem un programa de rehabilitació precoç individualitzat perquè recuperis la màxima funció possible en el menor temps.
Continua informant-te