Ozempic i efecte rebot: què passa realment quan deixes el tractament
L'efecte rebot dels anàlegs GLP-1 no és un rumor: està mesurat als assaigs d'extensió. El que gairebé ningú explica és que es pot preparar, i que la finestra per fer-ho comença abans de l'última injecció.
En resum
En retirar la semaglutida, els participants de l'assaig STEP 1 van recuperar dos terços del pes perdut en un any. No és una falta de voluntat: en desaparèixer el fàrmac torna la gana, i torna sobre un cos que ha perdut massa muscular pel camí. Preparar la retirada amb proteïna suficient, entrenament de força i seguiment clínic és l'únic que ha demostrat canviar aquesta corba.
Has perdut 15 quilos amb Ozempic o Wegovy. Et trobes bé, la roba et cau com feia anys que no et queia, i el tractament s'acaba: perquè el teu metge ho ha decidit, perquè no te'l pots continuar permetent, o perquè mai va ser la idea estar-hi per sempre. I llavors apareix la pregunta que fa por formular en veu alta: ho recuperaré tot?
La resposta honesta és que, sense fer res diferent, és probable que en recuperis bona part. A l'extensió de l'assaig STEP 1, els participants que havien perdut un 17,3 % del seu pes amb semaglutida en van recuperar 11,6 punts percentuals l'any següent a la retirada (Wilding et al., 2022, Diabetes, Obesity and Metabolism). És a dir, dos terços del que havien perdut. No perquè el fàrmac «espatlli» res, sinó perquè deixa de fer allò per a què estava: sostenir la sacietat.
Aquest article explica què diu exactament l'evidència sobre la retirada dels anàlegs GLP-1, per què passa el rebot i què es pot fer per esmorteir-lo, amb les dosis i els terminis concrets que fem servir a consulta. És informació general amb finalitat divulgativa: no substitueix la valoració individual i, sobretot, no és una indicació per modificar ni suspendre cap tractament prescrit. Aquesta decisió és sempre del teu metge prescriptor.
Què és l'efecte rebot d'un GLP-1 i en què es diferencia del de les dietes
La semaglutida (Ozempic, Wegovy) i la tirzepatida (Mounjaro) són anàlegs d'hormones intestinals que el cos fabrica de manera natural en menjar. Funcionen imitant el senyal de sacietat: alenteixen el buidatge de l'estómac i actuen sobre els centres de la gana a l'hipotàlem. Mentre hi ha fàrmac a la sang, menges menys sense lliurar una batalla mental cada dia.
L'efecte rebot en aquest context és la recuperació de pes que es produeix després de suspendre el fàrmac. I convé distingir-lo del rebot clàssic de les dietes restrictives, que ja vam explicar a perdre pes sense efecte rebot: allà el motor és l'adaptació metabòlica a una restricció severa mantinguda. Aquí el motor és diferent i més simple: desapareix un senyal farmacològic de sacietat que feia mesos que funcionava, i la gana torna al seu punt de partida.
La diferència importa perquè canvia l'estratègia. Contra l'adaptació metabòlica es treballa apujant la despesa i reconstruint múscul a poc a poc. Contra la retirada d'un GLP-1 cal treballar l'estructura de l'alimentació i la massa magra abans que el fàrmac deixi de sostenir-te, perquè el dia que es retira la gana no torna gradualment: torna.
El mite més estès
«L'Ozempic espatlla el metabolisme i per això engreixes després». No hi ha evidència que aquests fàrmacs danyin el metabolisme basal més enllà del que ho fa qualsevol pèrdua de pes equivalent. El que passa és més prosaic: el fàrmac suprimia la gana i ha deixat de fer-ho. Culpar el medicament distreu de l'única cosa que sí que pots controlar, que és com arribes al moment de la retirada.
Els números reals: què van mesurar els assaigs de retirada
Tres assaigs han mesurat específicament què passa en suspendre aquests fàrmacs. No són opinions ni casos aïllats: són estudis de fase 3 amb milers de participants, dissenyats justament per respondre aquesta pregunta.
A l'extensió de l'STEP 1, 1.961 adults van rebre semaglutida 2,4 mg o placebo durant 68 setmanes i després ho van deixar tot. El grup de semaglutida havia perdut un 17,3 % del pes; un any després de la retirada n'havia recuperat 11,6 punts percentuals, quedant en un −5,6 % net respecte a l'inici. Les millores cardiometabòliques (tensió, lípids, glucèmia) també van revertir cap als valors de partida (Wilding et al., 2022).
L'STEP 4 ho va plantejar a l'inrevés: després de 20 setmanes de tractament, va aleatoritzar 803 participants a continuar amb semaglutida o canviar a placebo. Els que van continuar van perdre un 7,9 % addicional; els que van passar a placebo van guanyar un 6,9 % — una diferència de 14,8 punts percentuals entre continuar i parar (Rubino et al., 2021, JAMA). I el SURMOUNT-4 va trobar el mateix patró amb tirzepatida (Aronne et al., 2024, JAMA).
La conclusió dels tres assaigs és la mateixa i és incòmoda: aquests fàrmacs funcionen mentre es prenen. L'obesitat es comporta com una condició crònica, no com una infecció que es cura amb un cicle.
| Assaig | Fàrmac | Disseny | Resultat després de la retirada |
|---|---|---|---|
| STEP 1 extensió (2022) | Semaglutida 2,4 mg | 68 set de tractament + 1 any sense res | −17,3 % → recupera 11,6 pp → net −5,6 % |
| STEP 4 (2021) | Semaglutida 2,4 mg | 20 set + aleatorització a continuar vs placebo | Continua: −7,9 % · Para: +6,9 % (14,8 pp de diferència) |
| SURMOUNT-4 (2024) | Tirzepatida 10-15 mg | 36 set obertes + 52 set continuar vs placebo | Retirada = recuperació substancial; continuar manté i amplia |
Per què passa: els tres mecanismes que se sumen
El rebot després d'un GLP-1 no té una causa única. Se sumen tres processos que empenyen en la mateixa direcció, i entendre quin pesa més en el teu cas és el que permet fer-hi alguna cosa.
1 · La gana torna, i torna sencera
És el factor dominant. El fàrmac ocupava els receptors GLP-1 i sostenia la sacietat de manera artificial; en desaparèixer, la gana torna al seu nivell biològic previ. No és un antull psicològic: és senyalització hormonal.
- Reapareix la sensació de gana entre àpats que feia mesos que no notaves
- Es perd la sacietat precoç: tornes a poder acabar racions grans
- El buidatge gàstric es normalitza, així que el menjar «dura» menys
2 · El dèficit ja no és automàtic
Durant el tractament menjaves menys sense planificar-ho. Si mai es va construir una estructura alimentària conscient —horaris, racions, densitat proteica—, en retirar el fàrmac no queda cap hàbit que sostingui el dèficit. Es torna al patró d'abans per defecte.
- Molts pacients no saben quina quantitat els correspon menjar sense el fàrmac
- No s'ha entrenat la gestió dels àpats socials ni del picoteig
- La bàscula deixa de baixar i apareix la sensació de fracàs, que desorganitza encara més
3 · El cos ha canviat de composició
Una part del pes perdut no era greix, sinó múscul. Menys massa magra significa menys despesa energètica en repòs, així que el mateix plat que abans mantenia ara engreixa. És el mecanisme més silenciós i el que pitjor es corregeix a posteriori.
El problema silenciós: quanta massa muscular es perd pel camí
Aquest és el punt que gairebé cap article divulgatiu esmenta, i és el que més condiciona el que passa després. Quan es perd pes ràpid, no tot el que se'n va és greix.
Una revisió del 2024 a Diabetes, Obesity and Metabolism va analitzar la composició corporal als assaigs de GLP-1 i va trobar una heterogeneïtat enorme: en alguns estudis la massa magra va representar entre el 40 % i el 60 % del pes total perdut, mentre que en altres es va quedar al voltant del 15 % o menys (Neeland, Linge i Birkenfeld, 2024). Aquesta forquilla no és casualitat — depèn en bona mesura de la ingesta proteica i de l'estímul de força durant el tractament.
La conseqüència pràctica és dura: si perds 15 quilos i 6 són de múscul, acabes el tractament amb menys motor metabòlic del que tenies. I quan la gana torna, ho fa sobre un cos que ara necessita menys energia per funcionar. Per això el rebot no només retorna el pes: sovint el retorna amb pitjor composició corporal que al principi, amb més greix i menys múscul per al mateix número a la bàscula.
Senyal que estàs perdent massa múscul
Aquests signes durant el tractament mereixen una revaloració de la pauta nutricional, no esperar a acabar:
- Pèrdua de pes superior a 1 kg per setmana de manera sostinguda
- Cansament marcat, sensació de debilitat en pujar escales o aixecar pes
- Ingesta proteica clarament per sota d'1,2 g per kg de pes al dia
- Caiguda del rendiment al gimnàs tot i entrenar igual
- Caiguda del cabell, ungles fràgils o amenorrea
Senyals que exigeixen consulta mèdica, no ajust dietètic
Abans de qualsevol pla nutricional cal descartar que el que passa no sigui una altra cosa. Si apareix algun d'aquests signes, el pas següent és el teu metge —no un canvi de dieta ni una decisió pel teu compte sobre la medicació.
Consulta amb el teu metge abans de continuar
Aquests quadres requereixen valoració clínica i poden no tenir res a veure amb la retirada del fàrmac:
- Dolor abdominal intens i persistent, sobretot irradiat a l'esquena (possible pancreatitis)
- Vòmits que impedeixen hidratar-se o mantenir la ingesta
- Recuperació de pes molt ràpida acompanyada d'inflor a les cames o dificultat respiratòria
- Glucèmies descontrolades si tens diabetis: la retirada exigeix reajustar la resta del tractament
- Malestar psicològic marcat, afartaments o relació amb el menjar que se t'escapa de les mans
Preparar la retirada: la finestra comença 8-12 setmanes abans
L'error més car és tractar la retirada com un esdeveniment del dia que s'acaba l'última ploma. Quan arribem a aquest punt sense preparació, ja s'ha perdut la finestra útil. A consulta treballem la sortida com una fase amb entitat pròpia, que comença mentre el fàrmac encara està fent la seva feina.
La lògica és senzilla: mentre la gana continua suprimida, menjar bé i entrenar costa relativament poc esforç. És el moment d'instal·lar els hàbits, no quan la gana hagi tornat i tot sigui costa amunt. Aprofitar la finestra farmacològica per construir estructura és la diferència entre una sortida ordenada i un rebot.
Què mesurem abans de començar la fase de sortida
Sense una foto de partida no es pot saber si la retirada va bé o malament. Registrem:
- Composició corporal per bioimpedància: massa magra i massa grassa per separat, no només el pes
- Perímetre de cintura, que es correlaciona amb el greix visceral millor que la bàscula
- Força funcional bàsica: esquat, empenta i tracció amb càrrega registrada
- Ingesta proteica real d'una setmana, no l'estimada
Què s'ajusta durant la finestra
Amb aquestes dades, la pauta es reorganitza en tres fronts que se solapen en el temps:
- Apujar proteïna a rang de protecció muscular abans de tocar res més
- Introduir entrenament de força si no n'hi havia, o apujar càrrega si ja n'hi havia
- Practicar racions i horaris amb el fàrmac encara actiu, perquè el patró estigui automatitzat quan la gana torni
Proteïna i força: les dues palanques amb evidència real
De tot el que es proposa per evitar el rebot, només dues intervencions tenen suport sòlid a la literatura de pèrdua de pes: la ingesta proteica suficient i l'entrenament de resistència. La revisió de Cava, Yeat i Mittendorfer (2017, Advances in Nutrition) és explícita al respecte — una dieta hipocalòrica amb proteïna adequada, però no excessiva, combinada amb exercici de força, és el que manté la massa muscular i millora la funció física durant la pèrdua de pes.
I hi ha una dada que va directament al gra d'aquest article. L'assaig de Jensen i col·laboradors (2024, eClinicalMedicine) va seguir durant un any després d'acabar participants que havien mantingut pes amb exercici, amb un anàleg GLP-1, o amb tots dos. El seguiment post-tractament va mostrar que el grup que havia incorporat exercici arribava en millor situació que el que només havia rebut fàrmac. No és una solució màgica, però és l'única palanca que ha demostrat sobreviure a la retirada.
Proteïna: quanta i com repartir-la
L'objectiu durant un dèficit energètic és clarament superior al de manteniment. Les xifres que fem servir a consulta, sempre ajustades a funció renal i patologia prèvia:
- 1,2-1,6 g per kg de pes corporal al dia com a rang de treball durant el dèficit
- Repartida en 3-4 preses de 25-40 g, no concentrada al sopar
- Prioritzar fonts d'alt valor biològic: ou, lactis, peix, carn, llegum combinat
- En qui menja molt poc per l'efecte del fàrmac, valorar un suplement per arribar al rang sense volum
Força: dosi mínima eficaç
No cal un programa d'atleta. Cal consistència i càrrega progressiva:
- 2-3 sessions per setmana en dies no consecutius
- Patrons bàsics: esquat o premsa, empenta, tracció, frontissa de maluc
- 2-4 sèries per patró, 6-12 repeticions, deixant 1-3 repeticions en reserva
- Apujar càrrega quan es completin les repeticions amb folgança — la progressió és l'estímul, no la suor
El que no ha demostrat evitar el rebot
Per honestedat, convé dir també què no sosté el resultat, per molt repetit que estigui:
- Suplements «cremagreixos» i termogènics: sense evidència rellevant
- Detox, dejunis prolongats o dietes molt restrictives post-retirada: agreugen la pèrdua de massa magra
- Només cardio de llarga durada sense treball de força: manté pitjor el múscul
Cronograma per fases: de l'última injecció als sis mesos
Aquest és l'esquema orientatiu amb què estructurem la sortida. Els terminis són aproximats i s'individualitzen segons la dosi, el temps de tractament i el punt de partida de cada persona.
| Fase | Moment | Objectiu principal | Què es fa |
|---|---|---|---|
| Preparació | 8-12 setmanes abans | Instal·lar estructura mentre la gana continua suprimida | Mesura basal, apujar proteïna al rang, iniciar o progressar força |
| Descens | Segons pauta del prescriptor | Que el senyal de sacietat baixi de forma esglaonada, no de cop | Reducció de dosi dirigida pel metge; reforç de sacietat per volum i fibra |
| Transició | Setmanes 0-8 sense fàrmac | Absorbir el retorn de la gana sense desorganitzar el patró | Control de racions, seguiment quinzenal, mantenir càrrega de força |
| Consolidació | Mesos 2-6 | Estabilitzar el pes i millorar composició corporal | Revisió mensual, progressió de força, ajust calòric fi |
Sobre la reducció de dosi
La pauta de descens —si escau, com i en quant de temps— la decideix exclusivament el metge que va prescriure el fàrmac. La nostra feina des de nutrició és acompanyar aquest calendari, no dissenyar-lo ni modificar-lo.
On encaixen els tractaments mèdics corporals (i on no)
És una pregunta que apareix sempre a consulta: si deixaré el fàrmac, algun tractament corporal m'ajuda que no torni la panxa? La resposta honesta té dues parts.
La primera: cap tractament corporal substitueix el fàrmac ni controla la gana. Qui et vengui un aparell com a alternativa a un GLP-1 t'està venent una cosa que no existeix. La gana es gestiona amb estructura alimentària, amb seguiment i, quan està indicat, amb medicació prescrita.
La segona: sí que hi ha un terreny on aquests tractaments tenen sentit, i és el de la composició corporal, que és justament on la retirada deixa seqüeles. La tecnologia de radiofreqüència mèdica que utilitzem al tractament Drakarian actua sobre greix subcutani i visceral, i el greix visceral és el que més s'associa a risc metabòlic. Pot ser una eina útil en la fase de consolidació, quan el pes ja s'ha estabilitzat i l'objectiu és la distribució del greix, no el número de la bàscula.
Dit d'una altra manera: és un complement per a una fase concreta, amb un objectiu concret, dins d'un pla que continua recolzant-se en menjar bé i entrenar. Si algú t'ho planteja d'una altra manera, desconfia.
Cap aparell controla la gana. El que sí que es pot treballar amb tecnologia mèdica és la composició corporal — i això és una fase del pla, no el pla.
Errors freqüents en deixar el tractament
Aquests són els patrons que veiem repetir-se a consulta quan algú arriba ja amb el rebot instal·lat.
Deixar-lo de cop i sense pla
Acabar l'última ploma sense haver canviat res en l'alimentació ni en l'activitat. És l'escenari de l'STEP 1: la gana torna, el patró d'abans continua intacte i la corba s'inverteix en setmanes.
Compensar amb una dieta molt restrictiva
En veure pujar la bàscula, la reacció instintiva és retallar dràsticament. Empitjora les coses: accelera la pèrdua de massa magra i activa l'adaptació metabòlica clàssica. Ara tens els dos rebots alhora.
No haver tocat la proteïna en cap moment
Amb la gana suprimida és fàcil menjar 50 g de proteïna al dia sense adonar-se'n. Si això es manté mesos, la pèrdua de massa magra està garantida, i es descobreix quan ja ha passat.
Mesurar només el pes
La bàscula no distingeix entre greix i múscul. Algú pot estar «mantenint el pes» mentre canvia múscul per greix. Sense bioimpedància ni perímetre de cintura, aquest deteriorament és invisible fins que és gran.
Abandonar el seguiment just en acabar
És el moment en què més es necessita i el que més es descuida. Les primeres 8 setmanes sense fàrmac són les que defineixen la trajectòria, i és quan la majoria deixa d'anar a revisions.
Interpretar-ho com un fracàs personal
Recuperar pes després de retirar un fàrmac que suprimia la gana és la resposta esperable, no un defecte de caràcter. Llegir-ho com un fracàs porta a l'abandonament; llegir-ho com el que és porta a ajustar el pla.
Què esperar de debò, sense promeses
Amb una sortida ben preparada, el raonable és aspirar a conservar una part substancial del que s'ha perdut i a arribar amb millor composició corporal — no a garantir zero recuperació. Ningú no et pot prometre això, i qui ho faci no està mirant les mateixes dades.
Una recuperació petita els primers mesos és normal i no significa que el pla hagi fallat. El que vigilem no és un mal dia a la bàscula, sinó la tendència al llarg de setmanes i, sobretot, si el que puja és greix o si el múscul s'està sostenint.
- Setmanes 1-4 sense fàrmac: torna la gana de manera clara. És el moment de més risc i de màxim control de racions
- Setmanes 4-12: es defineix la tendència. Amb estructura instal·lada, el pes sol estabilitzar-se amb una recuperació petita
- Mesos 3-6: fase de consolidació. Si l'entrenament de força progressa, la composició corporal pot continuar millorant encara que el pes no baixi
- A partir del mes 6: manteniment a llarg termini. Aquí es decideix si el canvi era un parèntesi o una forma nova de menjar i moure's
Si ja has recuperat pes
Arribar tard no invalida res. La mateixa feina —proteïna, força, seguiment i mesura de composició corporal— funciona començant després del rebot; només requereix més paciència perquè parteix d'una situació menys favorable. No cal esperar un moment ideal per reprendre-ho.
Autoria
Celia Díaz Moreno
Nutricionista i fisioterapeuta
Nº col. CAT002396 · Nº col. 17075
Nutricionista clínica i fisioterapeuta. Composició corporal, salut metabòlica i abordatge del pes.
Referències científiques
- [1]Wilding JPH, Batterham RL, Davies M, et al. Weight regain and cardiometabolic effects after withdrawal of semaglutide: The STEP 1 trial extension. Diabetes, Obesity and Metabolism, 2022. DOI: 10.1111/dom.14725
- [2]Rubino D, Abrahamsson N, Davies M, et al. Effect of continued weekly subcutaneous semaglutide vs placebo on weight loss maintenance in adults with overweight or obesity: the STEP 4 randomized clinical trial. JAMA, 2021. DOI: 10.1001/jama.2021.3224
- [3]Aronne LJ, Sattar N, Horn DB, et al. Continued treatment with tirzepatide for maintenance of weight reduction in adults with obesity: the SURMOUNT-4 randomized clinical trial. JAMA, 2024. DOI: 10.1001/jama.2023.24945
- [4]Neeland IJ, Linge J, Birkenfeld AL. Changes in lean body mass with glucagon-like peptide-1-based therapies and mitigation strategies. Diabetes, Obesity and Metabolism, 2024. DOI: 10.1111/dom.15728
- [5]Jensen SBK, Blond MB, Sandsdal RM, et al. Healthy weight loss maintenance with exercise, GLP-1 receptor agonist, or both combined followed by one year without treatment: a post-treatment analysis of a randomised placebo-controlled trial. eClinicalMedicine, 2024. DOI: 10.1016/j.eclinm.2024.102475
- [6]Cava E, Yeat NC, Mittendorfer B. Preserving healthy muscle during weight loss. Advances in Nutrition, 2017. DOI: 10.3945/an.116.014506
- [7]Wilding JPH, Batterham RL, Calanna S, et al. Once-weekly semaglutide in adults with overweight or obesity. New England Journal of Medicine, 2021. DOI: 10.1056/NEJMoa2032183
Resolem els teus dubtes
Dubtes habituals sobre aquest tema. Si el teu no hi és, escriu-nos per WhatsApp.
No necessàriament tot, però sí una part important si no es fa res diferent. A l'extensió de l'assaig STEP 1, els participants van recuperar 11,6 dels 17,3 punts percentuals perduts l'any següent a la retirada, quedant en un −5,6 % net. És a dir, van conservar una mica menys d'un terç de la pèrdua. Amb preparació nutricional i entrenament de força l'objectiu és conservar-ne bastant més.
No existeix una manera de garantir zero recuperació, i desconfia de qui t'ho prometi. El que sí que canvia el resultat és preparar la sortida amb 8-12 setmanes d'antelació: apujar la proteïna a 1,2-1,6 g per kg de pes, incorporar entrenament de força 2-3 vegades per setmana, automatitzar racions i horaris mentre el fàrmac encara suprimeix la gana, i mantenir seguiment clínic durant els primers mesos sense ell. La pauta de descens del fàrmac la decideix sempre el teu metge prescriptor.
És una decisió que correspon exclusivament al teu metge prescriptor, i depèn de la dosi, del temps de tractament i de si hi ha diabetis pel mig. Des del punt de vista nutricional, el que sí que observem és que una retirada abrupta sense preparació prèvia deixa el pacient sense cap estructura que sostingui el dèficit just quan la gana torna amb tota la seva intensitat.
Sí, el mecanisme és el mateix: tots dos són semaglutida, amb diferent indicació i dosi màxima. Les dades de l'assaig STEP provenen de semaglutida 2,4 mg, que és la dosi de Wegovy per a obesitat. La tirzepatida (Mounjaro) va mostrar un patró equivalent a l'assaig SURMOUNT-4.
És molt variable. Una revisió del 2024 va trobar que la massa magra va suposar entre el 40 % i el 60 % del pes perdut en alguns estudis, mentre que en altres es va quedar al voltant del 15 % o menys. Aquesta diferència depèn en bona part de la ingesta proteica i de l'estímul de força durant el tractament, que són factors sobre els quals sí que es pot actuar.
El rang de treball habitual durant un dèficit energètic és d'1,2 a 1,6 g per quilo de pes corporal al dia, repartida en 3-4 preses de 25-40 g. Ha d'individualitzar-se sempre segons funció renal, patologia prèvia i tolerància digestiva, que pot estar alterada pel mateix fàrmac.
Ajuda a la despesa energètica i a la salut cardiovascular, però és pitjor que l'entrenament de força per conservar massa muscular. L'ideal és combinar tots dos, amb la força com a base no negociable: és l'estímul que indica al cos que el múscul continua sent necessari durant el dèficit.
No. Cap tractament corporal actua sobre la gana ni reemplaça un fàrmac prescrit. Les tecnologies mèdiques de reducció de greix treballen sobre la composició corporal, que és un objectiu diferent i complementari, i tenen sentit sobretot en la fase de consolidació, quan el pes ja s'ha estabilitzat.
Les primeres 8 setmanes, que són les que defineixen la trajectòria, revisions cada dues setmanes. A partir d'aquí, mensual durant els primers sis mesos. L'important és mesurar composició corporal i perímetre de cintura, no només el pes, perquè la bàscula no distingeix si el que es recupera és greix o múscul.
El mateix abordatge funciona començant després del rebot: proteïna suficient, entrenament de força progressiu, seguiment clínic i mesura de composició corporal. Requereix més paciència perquè es parteix d'una situació menys favorable, però no hi ha cap finestra que s'hagi tancat de manera definitiva.
Tens algun altre dubte?
Contacta amb nosaltres i t'ajudem a resoldre-la abans de reservar.
Deixaràs el tractament els propers mesos? Prepara la sortida abans de l'última dosi
Mesurem composició corporal, ajustem la pauta proteica i organitzem el seguiment dels primers mesos sense fàrmac. Coordinat amb el teu metge prescriptor, mai al marge d'ell.
Continua informant-te
Articles relacionats
Servei a Riva Medic
Perdre pes sense efecte rebot: què funciona de debò
Servei a Riva Medic
Greix visceral: què és i com reduir-lo
Servei a Riva Medic
Nutricionista per a pèrdua de pes a Sant Andreu de la Barca
Servei a Riva Medic
Drakarian: reducció de greix abdominal i visceral